Pallars sobirà

Un paisatge pirinenc on conviuen ermites romàniques amb petits castells, pobles pintorescs, oficis ancestrals, i regals de la natura en forma de llacs, valls, i la remor de rierols que acompanyen al silenci.

El paisatge és d’alta muntanya amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació i representa un veritable paradís per als amants de la natura.

L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols n’és protagonista.

El sector de Sant Maurici és accessible des del Pallars Sobirà, a la Vall d’Espot.

L’aparcament es troba situat a quatre kilòmetres d’Espot. A partir d’aquí, només es pot continuar a peu, en bicicleta (fins el llac) o en transport públic (taxis 4×4 fins el refugi d’Amitges).


Un xic més avall, trobem espècies de caràcter forestal (algunes d’elles molt amenaçades) com el gall fer, el mussol pirinenc, diferents picots, el cabirol, la daina i moltes més. Aquests boscos també són refugi dels darrers ossos bruns de la serralada pirinenca.

Als vessants més solells, la perdiu xerra, la llebre, el porc senglar i el cérvol, entre d’altres, així com una important llista d’espècies d’ocells i mamífers.

A l’estatge montà, ben a prop dels nuclis on encara hi viu gent, podem trobar espècies com ara el pinsà borroner i la verderola, entre d’altres.

Als rius i estanys d’aigües netes (tan abundants i característics del Pallars), la truita comuna, la merla d’aigua i alguna llúdriga hi son presents.

Finalment, la població d’aus rapinyaires amb espècies com el voltor, el trencalós i l’àguila daurada.

La comarca: Geografia

El Pallars Sobirà s’estén, de sud a nord, des del congost de Collegats fins al poble d’Alós d’Isil, seguint el curs del riu Noguera Pallaresa, amb els seus afluents la Noguera de Cardós i la Noguera de Vallferrera.

A la comarca s’hi troba el llac més gran dels Pirineus, el de Certascan, i el cim més alt de Catalunya: la Pica d’Estats amb 3.143 metres.

La major part del Pallars Sobirà està protegit. S’hi troben diverses zones d’Interès Natural, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, la Reserva Natural Parcial de la Noguera Pallaresa – Collegats, la Reserva Natural de Caça del Boumort, etc.

Les alçades, els diversos vessants del relleu abrupte i el clima alpí, configuren una vegetació amb cinc estatges diferents: el basal (dels 600 m als 1.000 m), amb alzines i roures; el montà (1.000-1.600 m), amb roures, faigs, avets i pi roig; el subalpí (1.600-2.200 m), amb pi negre; l’alpí (2.200-2.800 m), amb pastures; i el nival (a partir dels 2.800 m), amb poc herbatge i molta roca.

Hi ha boscos de renom com l’avetosa de la Mata de València, el bosc de Virós i el de Bonabé, el bedollar d’Ancs i Baiasca, etc.